Origen etimològic
El terme Egiptologia deriva de la combinació d’Aigyptos, veu grega que designa Egipte, i el sufix -logia, procedent de logos (λόγος), en el sentit de «tractat», «discurs» o «estudi». Per tant, l’egiptologia es defineix com la disciplina dedicada a l’estudi de l’antic Egipte, des d’una perspectiva científica i metodològicament rigorosa.
En el marc d’aquesta disciplina s’integren diverses àrees d’especialització, entre les quals, per nomenar-ne algunes, destaquen la papirologia, l’epigrafia, la filologia, l’arqueologia i la museologia, així com l’anàlisi de la cultura material funerària, incloent-hi els shabtis o estatuetes funeràries.
Per analogia terminològica amb Egiptologia, es podria proposar la denominació Shabtirologia, per referir-se a l’estudi específic d’aquestes peces.
Primers estudis
La primera referència escrita sobre les estatuetes funeràries ens la dóna Vivant Denon el 1802, anomenant-les ídols. No és fins a la publicació de la macroobra Description de l’Égypte, entre 1809 i 1828 en què apareixen representades diverses estatuetes, a les quals es qualifica com a ídols funeraris. L’anàlisi d’aquest tipus de figuretes es va iniciar a les albors del naixement de l’egiptologia com a ciència, sent un dels seus primers investigadors Jean-François Champollion (1827). Altres egiptòlegs que també s’hi van fixar van ser Passalacqua, Leemans o Mariette.
El primer estudi monogràfic sobre els shabtis el realitza François Chabas el 1863. A partir d’ell, són diversos els egiptòlegs que dediquen part de la seva carrera a estudiar aquest tipus d’objectes. Tenim noms de grans clàssics com els de Speelers (1923), Newberry (1932) i Petrie (1935), als quals seguirien personatges de la talla de Schneider, Aubert, Bovot, Stewart, Chappaz, Schlögl i tants d’altres.
La shabtirologia actualment
La shabtirologia compta actualment amb un notable nombre d’investigadors, alguns dels quals són autors de destacades pàgines web dedicades a aquest àmbit d’estudi.
Així mateix, hi ha nombrosos egiptòlegs professionals que han centrat els seus esforços en aquesta matèria i que han produït publicacions de gran rellevància, diverses de les quals es recullen a la bibliografia d’aquesta pàgina.
En cap cas no es pretén aquí equiparar aquest treball amb el d’aquests especialistes, ni seria possible fer-ho, atès l’altíssim nivell de coneixements i el rigor metodològic que caracteritza les seves investigacions.
Més enllà de l’àmbit de les pàgines web, també es poden identificar grups específics constituïts en plataformes digitals com Facebook.
El primer grup a què vaig pertànyer, es va crear a Yahoo sota la denominació d‘Ushabti-1, al voltant de l’any 2005. En aquell moment, el nombre d’aficionats als shabtis era molt reduït.
Va ser en aquest context on vaig tenir l’ocasió de conèixer persones com Miquel Àngel, Tim, Benjamin, Dick, Jonathan, Niek i Sue, entre molts altres. De manera progressiva, es va anar conformant una massa crítica de certa rellevància, caracteritzada per l’intercanvi constant de punts de vista al voltant de peces recentment adquirides o exemplars observats en col·leccions museístiques. Sense ser-ne plenament conscients, estàvem contribuint a la configuració d’un nodrit grup d’especialistes en shabtirologia. La majoria, molts dels integrants d’aquell primer grup, continuen avui actius, compartint coneixements i mantenint viva aquesta afició comuna.
